Les relacions existents entre cultures des de la perspectiva d'Espanya

El 5 de juny de 2008 vaig organitzar una conferència a Londres en la Residència de l'Ambaixador d'Espanya al Regne Unit sota el títol “Les relacions existents entre cultures des de la perspectiva d'Espanya”, en la qual van participar diversos funcionaris i diplomàtics espanyols els qui van aprofundir en la convivència entre cristians, musulmans i jueus en la nostra Espanya laica. 

El periodista Samir Nassif del periòdic àrab amb seu a Londres Al Quds Al Arabi va escriure un article sobre aquesta conferència sota el títol: “Conferència organitzada per l'Ambaixada d'Espanya a Londres: Les polítiques provocatives i unilaterals dels Estats Units han acabat i Europa ha de prendre posicions unificades per a confirmar la seva coexistència amb l'Islam”

Podeu trobar l'article original punxant aquí. 

En aquest altre enllaç transcric el text original en àrab, on he inclòs “cometes” i he posat en negreta el nom de les persones participants per a fer-lo més llegible. 

Així mateix, he traduït aquest fantàstic resum d'aquella conferència a les meves uns altres deu idiomes. Espero que a Al Quds Al Arabi i al Sr. Nassif no els importi…

Al-Quds al-Arabi 

Volum 20, 7/8 de juny de 2008

Conferència organitzada per l'Ambaixada Espanyola a Londres: la política provocativa i unilateral dels Estats Units ha acabat, i Europa ha de prendre una posició unificada per a assegurar una bona convivència amb l'islam

Londres, Al Quds Al Arabi, Samir Nassif:

L'Ambaixada d'Espanya a Londres ha organitzat una conferència sota el títol “Les relacions existents entre cultures des de la perspectiva d'Espanya”, en la qual han intervingut responsables i experts en la convivència entre cristians, musulmans i jueus a Espanya en una societat laica que abasta diverses tendències.

Ha tingut lloc la conferència en la residència de l'Ambaixador espanyol al Regne Unit, Carlos Miranda, i han assistit a ella Ambaixadors àrabs i europeus que han participat en les discussions, exposicions i suggeriments allí plantejats juntament amb altres especialistes, i que han estat organitzades per la Consellera de l'Ambaixada, Mon González.

Després que l'Ambaixador donés la benvinguda als participants, Màxim Cajal, representant del President del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, i ex Secretari del Ministeri espanyol d'Afers exteriors, va pronunciar un destacat discurs en el qual va parlar del grup de l'Aliança de Civilitzacions, que s'ha creat en els últims anys, i al qual Espanya secunda oficialment amb gran interès, especialment el seu President i el Ministre d'Afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos.

Cajal va assenyalar que “el món unilateral controlat pels Estats Units després de la caiguda de la Unió Soviètica a principis de l'última dècada del segle XX està a punt d'acabar, amb el que conclourà el paper dels Estats Units com a única força d'importància en el món”.

Cajal considera que “el món es troba de camí a una nova etapa en la qual els Estats Units ja no serà la font ètica fonamental dels valors de les societats occidentals, perquè hi ha una necessitat d'imposar una nova comprensió de la legalitat internacional, la funció de les Nacions Unides, els drets humans i la democràcia. Per consegüent, el món multilateral s'imposa al principi de la unilateralitat, i el pensament humà ètic està en camí d'acabar amb els equivocats principis que van imposar els neoconservadors als Estats Units i els seus aliats a Espanya, entre 1996 i 2004, i que van desembocar en els desastres humans que han afligit al món”.

Cajal va dirigir un violent atac als polítics i ideòlegs estatunidencs extremistes que intenten utilitzar a les Nacions Unides com un trampolí per a l'assoliment dels agressius objectius dels Estats Units en el món.

I va afegir que “la decisió presa per George Bush Jr., Tony Blair i l'anterior President espanyol, Aznar, en 2003, en relació amb la invasió de l'Iraq, va demostrar el seu erroni fonament després de succeir els atemptats de Madrid l'11 de març de 2004. Com a resultat d'això, a Espanya ha sorgit una nova manera d'afrontar els perills del terrorisme, al costat d'un intent de solucionar les severes crisis d'Orient Mitjà, l'Iraq i l'Afganistan, i la relació entre occident i orient, que amenaça amb crear més terrorisme”. Per això, el Partit Socialista Espanyol, sota la direcció de Zapatero, segons les seves paraules, “ha ajudat al fet que la tendència general d'Espanya variï, no sols amb la retirada de les tropes espanyoles a l'Iraq, sinó també amb la nova manera d'actuar respecte als problemes del món àrab i musulmà i a les minories, tant musulmanes com d'altres creences, a Espanya”.

Cajal va subratllar que “la seguretat i la pau en el món es generalitzaran només quan es reforci el paper de les Nacions Unides, la legalitat internacional, els drets humans i la democràcia, i s'acabi amb la unilateralitat a l'hora de prendre decisions crucials”. I que “el President del Govern d'Espanya considera que hi ha un vincle clar entre l'aplicació de totes les resolucions internacionals a Orient Mitjà i la lluita contra el terrorisme, per la qual cosa no cal recórrer a l'eclecticisme en aquest àmbit”. Zapatero considera, segons ha dit Cajal, que “el perill del terrorisme mundial s'eleva quan els Estats democràtics traeixen els principis en els quals es fonamenten i abandonen les garanties que ofereixen a la resta dels països del món els compromisos internacionals i la legislació dels drets humans per a emprendre operacions militars i envair altres països, contravenint així la legalitat i oblidant-se de la legitimitat de la guerra justa”. La guerra contra el terrorisme exigeix, en la seva opinió, el retorn a aquests principis fonamentals de la democràcia.

El Subdirector d'Assumptes Religiosos del Ministeri espanyol de Justícia, Juan Ferrero, va parlar de la relació de l'Estat espanyol amb les diverses religions presents a Espanya. I va assenyalar que “l'article 16 de la Constitució espanyola reconeix el dret de les religions presents en territori espanyol a practicar els seus ritus i cultes no com un do de l'Estat, sinó com un dret de la Constitució i les Lleis. I això s'aplica tant als cristians catòlics, com als protestants, musulmans i jueus, encara que la Constitució prohibeix que qualsevol religió o grup utilitzi aquest dret per a transgredir la pau i la seguretat dels altres habitants de l'Estat laic d'Espanya. Prohibeix també que s'infringeixin els drets dels altres habitants i tot intent d'imposar una religió sobre les altres per la força”. L'Estat espanyol, segons les seves paraules, “no distingeix entre una religió i una altra, ni entre cristià, musulmà, o creient d'una altra tendència, és a dir, no té preferències entre catòlics i protestants, ni entre xiïtes i sunnites, ni entre jueus conservadors, liberals i ortodoxos, ni prefereix als que no tenen creences religioses. Tots tenen dret a la convivència a Espanya, de manera que no visquin aïlladament. Poden relacionar-se els uns amb els altres en una societat madura i vital”. L'Estat espanyol, en la mesura de les seves possibilitats, segons les seves paraules, “intentarà no intervenir en els assumptes interns de les religions i grups religiosos, i els proporcionarà recursos econòmics per a donar suport a institucions educatives pertanyents a aquests grups. L'Estat espanyol, per exemple, oferirà recursos, si li ho sol·liciten, per a formar imants procedents de l'exterior, amb la finalitat que s'ocupin de dirigir el culte islàmic a Espanya. Secunda amb força també conferencies com la de Còrdova, que es va celebrar l'any passat, i en la qual van participar grups procedents de totes les parts del món àrab i musulmà, que es van dedicar a especificar com és el veritable islam i com són les seves capacitats reals per a conviure i interactuar amb la resta de les religions”.

Mentre que Espanya, segons va explicar, “no permet als homes de religió de qualsevol grup o religió participar en el procés polític electoral com a tals, els anima que intervinguin com a ciutadans espanyols. El Govern accepta les crítiques de tots, siguin quines fossin les seves tendències, perquè l'emissió de lleis i reglaments es realitza solament a través del Govern espanyol”.

I va assenyalar que la major part d'aquestes tendències obertes a les altres religions han sorgit a partir de la promulgació de la nova Constitució espanyola en 1978, i amb posterioritat, després de la signatura d'acords entre el Govern espanyol i les diferents religions, partint de l'Església Catòlica en 1979, i seguint amb els acords amb protestants, musulmans i jueus en 1992.

L'Ambaixadora en Missió Especial del Ministeri espanyol d'Afers exteriors i Cooperació per a les Comunitats Jueves, Ana Salomon, va parlar de les relacions entre l'Estat espanyol i els grups jueus del país i va explicar que el nombre de components de la colònia jueva a Espanya no supera els quaranta mil, i que l'interès d'Espanya respecte als assumptes que importen als jueus, com l'holocaust i l'antisemitisme, es troba en un bon nivell.

José Mª Ferré de la Penya, Ambaixador en Missió Especial del Ministeri espanyol d'Afers exteriors per a les Relacions amb les Comunitats i Organitzacions musulmanes a Espanya i la seva vinculació amb altres grups musulmans de l'exterior, va subratllar que “la història de la relació entre cristians i musulmans a Espanya no ha estat sempre de color de rosa i que ha estat marcada per fets sagnants”, i va afegir que actualment la majoria dels musulmans d'Espanya són emigrants procedents del Magreb àrab (prop de 4 milions han vingut del Magreb, i altres de països asiàtics i de l'Orient Mitjà), i molts d'ells, segons diu, “han obtingut la nacionalitat espanyola després d'haver residit al país durant més de deu anys”. De la Penya ha assegurat que l'atemptat terrorista que va succeir als trens de Madrid en 2004 “va suposar una gran commoció per a la societat espanyola, i molts van creure que això anava a conduir a un augment de la islamofòbia al país”. Però la societat espanyola és, en la seva opinió, “oberta i comprèn que l'islam veritable no tendeix a la violència pel que fa a les altres religions o cap als altres pobles”. Després d'aquests atemptats, el Govern espanyol va prendre les mesures necessàries per a tranquil·litzar l'ambient, segons les seves paraules. I a pesar que Espanya, segons indica, “és nova en l'àmbit de les relacions entre religions i tendències religioses en comparació amb Gran Bretanya, França i Alemanya, la situació demogràfica en ella és distinta, i fa tot el que pot per a evitar que es repeteixin els successos de 2004”. 

Molts dels participants en la Conferència de Londres han sentit que la política d'Espanya en aquest àmbit és preferible a les de Gran Bretanya, França i Alemanya, que es dirigeixen de manera creixent cap a l'assimilació dels musulmans als països als quals van immigrar, en lloc d'oferir-los l'oportunitat de conservar la seva identitat social, amb la condició de respectar les lleis dels Estats europeus en els quals viuen.

El més important que va sorgir en les preguntes i respostes dels assistents a les sessions va ser la contestació del Professor Juan Ferrero a la pregunta d'un rabí jueu que va acudir a la Conferència. El rabí va plantejar la possibilitat que tinguessin lloc discrepàncies entre els grups i organitzacions musulmans presents a Espanya sobre assumptes concrets i sobre la manera en què actua l'Estat espanyol amb ells. Ferrero va respondre: “L'Estat espanyol no ha pres postura respecte a les discrepàncies entre una tendència i una altra. No pensem que els sunnites siguin millors que els xiïtes, i així mateix no considerem que les posicions dels catòlics siguin preferibles a les dels protestants. I com que l'Estat no s'absté de representar el paper de supervisor del diàleg en benefici de tots, tots tenen el dret a manifestar les seves postures i opinions amb la condició que no les imposin als altres per la força”.

L'Ambaixador De la Penya va assenyalar la importància de la Conferència de Còrdova, celebrada l'any passat a Espanya, per a afrontar la islamofòbia, i va afegir que “el 80% dels musulmans d'Espanya són com els musulmans de Gran Bretanya, s'oposen a la guerra dels Estats Units i Gran Bretanya a l'Iraq. Però els musulmans d'Europa i altres com ells poden oposar-se a aquesta guerra mitjançant el seu vot en les eleccions legislatives europees, sense necessitat de recórrer a la violència. Amb tota probabilitat, s'organitzaran en el futur altres conferències com la de Còrdova”.

Llavors va intervenir un musulmà amb visió de futur i li va plantejar la següent pregunta: “Per què no es coordinen els Estats europeus per a plantejar una política unificada a l'hora de tractar amb els musulmans europeus en lloc que cada Govern afronti el problema tot sol?”. I la resposta espanyola va ser la següent: “La situació actual és que cada Estat europeu tracta l'assumpte a la seva manera i tot sol”.

I la pregunta queda així plantejada: quan Holanda o Dinamarca realitzen una política que permet insultar a l'islam i als musulmans, per què han de pagar Espanya o Gran Bretanya o els seus pobles el preu? O hi ha una política europea assenyada enfront dels musulmans o l'anarquia permetrà que continuï el terrorisme injustificat contra Europa.

Nota: Vull agrair a l'Oficina d'Interpretació de Llengües (OIL) del Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació (MAEC) d'Espanya per la traducció inicial que van fer d'aquest text de l'àrab al castellà després de la conferència a petició nostra des de l'Ambaixada d'Espanya a Londres.